Qui sóc, què faig, on sóc

Voleu publicar un anunci en premsa escrita o per a un diari digital? Hi ha aspectes  que repercutiran directament en la imatge que transmeteu sobre la vostra marca. Una primera recomanació és tenir clar que l’objectiu que perseguiu en aquest bàner és que el lector, client, o possible client, sàpiga qui som, què ens diferencia de la resta i com ens poden localitzar.

La persona que  llegeix ha de poder identificar aquests tres ítems de forma ràpida; per tant, allò que entorpeixi la resolució d’aquestes preguntes és contraproduent. Això no vol dir que no puguem aportar més informació que aquesta, però cal tenir clar sempre allò que és prioritari. D’aquests tres ítems, considereu com a molt importants les dades de contacte (telèfon, si en teniu, i correu electrònic, imprescindibles), que haurien d’estar ben ressaltades. Si en aquest anunci hi voleu incorporar un vincle a les xarxes socials, prioritzeu aquelles que gestioneu de forma més habitual.

Escolliu la llengua que escolliu, penseu que la imatge que transmetem també es reflecteix per la manera com ens expressem: l’ortografia, en especial atenció a pronoms, majúscules i minúscules. Vigileu amb l’ús de barbarismes i amb l’accentuació. D’altra banda, tingueu present la llegibilitat: escollir una tipografia petita per encabir el màxim d’informació és una mala estratègia, ja que produeix l’efecte contrari. De la mateixa manera, cal trobar un equilibri en l’ús de les negretes i les cursives, convé no abusar-se ni per excés ni per defecte. Finalment, tingueu en compte que el disseny del bàner és important. Cerqueu colors atractius i una composició lleugera. I feu-ho sempre en consonància visual amb el text, és a dir, que els colors no dificultin la comprensió del vostre missatge.

Foto text: http://www.allsafe.es

Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

Com enviar un correu @dequadament

Si heu de fer un enviament de correus electrònics a diversos clients a la vegada, amb un missatge idèntic, seria convenient tenir en compte diversos factors:

1. Els correus electrònics no han d’arribar necessàriament al destinatari. Hi ha mails que ens poden ser retornats per diversos motius: la bústia és plena, aquella adreça ja no està operativa, o bé que l’empresa receptora ha cessat l’activitat. Per tant, és important tenir un control exhaustiu quan ens trobem amb una devolució, i anotar la incidència. Assegureu-vos, de la mateixa manera, i en la mesura del possible, que l’adreça a la que envieu el correu és la més adequada (potser n’hi ha algun de més específic, més enllà de l’info@.. o el contacte@..,). Una trucada per verificar prèviament a quina adreça podeu enviar la vostra informació us pot facilitar les coses.

2. Que el correu electrònic que envieu sigui considerat com a correu escombraria pel destinatari, i aquest us ho comunica en el seu moment. Com en el cas anterior, caldria anotar que a aquesta persona no se l’ha de tornar a contactar per aquesta via, per evitar mals majors. No hi ha res pitjor que causar l’efecte contrari i que una informació generi un efecte negatiu cap a la vostra marca. En aquest cas, explorar alternatives comunicatives per contactar amb aquests tipus de clients seria el més adient.

3. La còpia oculta.  No podem facilitar les dades de la nostra cartera de clients o potencials clients als qui fem un enviament. Es tracta d’una qüestió regulada per la llei, cadascú té dret a la privacitat dels seves pròpies dades i a que aquestes no siguin difoses per tercers. Per tant, quan fem enviaments massius, recordeu sempre fer-ho en còpia oculta (CCO).

4. Si el vostre correu duu incorporada una informació adjunta, tingueu en compte la possibilitat d’inserir aquestes dades com una imatge integrada en el cos del text: teniu, d’entrada, més opcions que els destinataris la puguin contemplar, encara que sigui llegida en diagonal. Si voleu fer arribar alguna comunicació d’afegit, i només ho feu adjuntant un arxiu en PDF, o .doc, tingueu en compte que pot ser que tingueu menys opcions que el receptor es descarregui aquest arxiu adjunt. Valoreu-ho.

5. El format: un correu electrònic és una via de comunicació que hauria de seguir unes pautes comunicatives bàsiques: paràgrafs clars i concisos, amb un to i un llenguatge escaient, i que constin d’una presentació de qui som, què oferim, i, si s’escau, en quines dates realitzem un acte o esdeveniment concret.  Més val poc i correcte, que molt però incorrecte. Tanmateix, és important que aquest correu estigui firmat per una persona de referència, i hi tingui incorporat un peu amb les dades principals de la vostra empresa (correu, web, telèfon, xarxes).

Foto text: cebuedtech1.wordpress.com

Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

El plural també ha de ser singular

Quin és el vostre punt fort, allò que us dóna un valor afegit en el vostre negoci? Tenir interioritzat què us diferencia com a empresa és important perquè ho traslladeu degudament a l’hora de comunicar. Som tot en un, utilitzem l’etiqueta integral, multidisciplinar, conceptual, per referir-nos a l’oferta de diversos productes i serveis, però en el nostre relat hi manca, de vegades, el rei dels atributs, l’adjectiu número 1 que ens diferenciï del veí del costat, en un mercat caracteritzat per la igualtat de productes i serveis.

És important, saber, doncs, quin és aquest factor o el component que us fa singulars. El preu, un producte que només teniu vosaltres, el tracte acollidor, un disseny exclusiu? Aquest valor diferencial també pot estar inclòs en la pròpia imatge corporativa. Si creieu que el nom de la vostra empresa o el vostre logotip és suficientment atractiu per desmarcar-vos de la competència, aposteu-hi. És important que, un cop  tingueu clara l’opció, la contrasteu amb el vostre entorn: segons el seu parer,  en què us diferencieu de la resta? A què us associen? 

Sigui quina sigui l’opció que escolliu, serà la correcta i fonamental perquè, malgrat que sigueu i oferiu un gran ventall de serveis, el client us recordi realment per allò que us fa diferent als altres. I és que el plural també ha de saber ser singular…

Foto text: divulgaciondinamicablog.blogspot.com.es

Sí, senyora!

Hi ha certes coses que s’han de tenir molt en compte quan estàs davant d’un client, i més si estàs amb una clienta o una proveïdora. Quan reps algun pressupost, te n’adones que encara hi ha moltes qüestions relacionades amb la llengua que hem de tenir en compte. Una d’elles és el tractament a una noia jove, sobretot, de senyoreta. Aquest és un dels punts que s’han de tenir en consideració.

Per si alguna persona no s’havia assabentat, el tractament de senyoreta és un cas de discriminació lingüística que, per desgràcia, continua ben arrelat en la nostra societat. A algú de vosaltres se li acut d’utilitzar el terme senyoret? Oi que no? Doncs per què s’utilitza el terme senyoreta? Estem preguntant, sense segurament pretendre-ho, quin és l’estat civil o edat de la dona en qüestió? Bé, des d’aquestes línies us recomanem que no utilitzeu aquesta terminologia, ja que en les relacions professionals preguntar per l’estat civil d’algú no s’hi escau gens ni mica.

Malgrat que sembli que utilitzar aquest terme pot voler dir que la noia en qüestió és més jove i que no la feu pas gran, aquesta paraula denota un ús sexista, que no s’ha d’utilitzar. I, bé, doncs, quin s’ha d’utilitzar? El terme adequat és senyora, ni que la noia sigui jove. I, si no volem utilitzar senyora perquè ens pot allunyar de la clienta, doncs podem utilitzar el nom de pila, o noia, o xica.

A partir d’ara, quan us diguin senyoreta, responeu-li senyoret! o Ah, no, jo sóc una senyora!

Recorda que tenim una cita

A quina hora havíem quedat amb aquell client? Quin seguiment li hem de fer a partir d’ara? Es tracta de dues qüestions ben habituals en la gestió del nostre dia a dia, que ens recorden de la importància de gestionar bé els nostres contactes perquè no se’ns passi cap detall per alt. Una bona xarxa de contactes és tant important com que aquesta estigui ben gestionada.

És important que els contactes que anem fent quedin reflectits més enllà de les targetes que anem obtenint. Per molt que les tinguem ordenades i ens perjurem que no les perdrem mai, no està de més que plasmem les dades en un espai que ens permeti de localitzar-les en qualsevol dispositiu i a l’hora que vulguem. Des del simple fet d’entrar un número de telèfon a l’agenda telefònica, fins a fer ús de les opcions del servidor de correu; classificar-los per categories o fer anotacions en un requadre a la part de la dreta, per tenir-ne més referències.

Tant important és tenir contactes com saber que els tens i com els organitzes

Una vegada els tenim controlats, és interessant poder explorar les possibilitats del Customer Relationship Management, que podríem traduir com l’administració de contactes. A la xarxa podem trobar un seguit d’eines gratuïtes i de pagament que us seran útils per a poder fer una monitorització del dia a dia d’allò que té a veure amb la vostra feina diària. Us permetrà entrar els contactes o bé importar-los des d’altres espais, planificar tasques, i, el més important i el seu valor afegit, poder especificar de quina manera heu contactat amb un client, en quin estat es troba la qüestió, o si ja heu tancat, per exemple, una reunió.

Les eines ens fan més fàcil el dia a dia, però, naturalment, hem de posar-hi de la nostra part. La importància rau en anotar sempre els canvis i tasques realitzades. Potser, d’entrada, us semblarà una tasca una mica feixuga, però arribarà el dia que us n’adonareu de la importància que té una bona organització i monitorització de les accions. Eureka! A un cop de clic, podreu consultar on-line i en qualsevol moment si demà teníem la reunió amb el client, si l’havíeu de trucar o quin és el seu correu electrònic.

“Aquest post ha estat publicat al Contast de tastetscomunicatius. Tasca completada”. 

Foto text: mejoratuexitolaboral.com

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

Que hi ha algú?

Teniu en compte la relació amb els mitjans de comunicació quan voleu dur a terme alguna activitat o convocar els mitjans per a la presentació de la vostra empresa?

Si voleu que vingui la premsa, tingueu en compte que una manera òptima per fer-ho és a través del comunicat. Sigueu sintètics, i assegureu-vos que el redactat respongui a les 6W periodístiques: qui, què, quan, com, on i per què. No feu de la teva informació un llibre, sigueu sintètics, i prioritzeu sempre allò més important. Això no implica que no pugueu adjuntar un document, per exemple, un tríptic explicatiu de l’activitat. Tanmateix, assegureu-vos que, al final del vostre comunicat, hi ha un nom i telèfon de contacte o correu electrònic de la persona responsable, per facilitar més dades o puntualitzar determinats aspectes continguts en aquest comunicat. Incorporar el nom del web i de les xarxes pot ser útil perquè el periodista pugui accedir ràpidament al vostre espai per saber més de vosaltres. En aquest sentit, és important, doncs, que feu constar aquesta activitat a les vostres xarxes socials.

Quan envieu la nota, verifiqueu els correus electrònics dels mitjans de comunicació, perquè és molt habitual que us pugui ser retornat i, si teniu relació amb una persona de referència en aquell mitjà, feu-li-la arribar. Un grau de personalització sempre us pot donar un cop de mà amb l’objectiu d’aconseguir que puguin venir a cobrir allò que organitzeu o preteneu presentar. Intenteu, en la mesura del possible, resumir en el camp “assumpte” del correu electrònic allò que expliqueu en el cos, perquè al periodista li sigui més fàcil de poder recuperar el vostre comunicat, tenint en compte la multitud de correus que entren al dia. Per exemple, una fórmula adient seria  Vermut-col·loqui a Casa Y, 30 desembre, 21 hores.

Finalment, quan vulgueu fer arribar una acció als mitjans de comunicació, tingueu sempre en compte un ganxo o un element que us pugui fer captar l’atenció de la premsa, perquè representa quelcom que us diferencia de la resta. És important destacar un valor afegit o que aporteu quelcom de nou, per atraure l’atenció dels mitjans. Treballeu bé els missatges, jugueu amb el llenguatge, creeu l’eslògan per poder ser molt més efectius. Plantegeu preguntes o reptes. Aquestes són només algunes de les claus que us poden dur a l’èxit quan preteneu que els mitjans de comunicació us en facin ressò.

Foto text: http://www.mujeresdeempresa.com/

Una data, un any, una preposició….

Ara que ja hem tornat a la rutina, ens haurem adonat que hem canviat d’any. Ja som al 2014, i això comporta allò que diríem “canviar el xip” pel que fa a la data. Però, esteu segurs de com escriure els anys correctament?

Des de tastets comunicatius us donem unes petites pautes perquè utilitzeu correctament aquests aspectes:

1. En primer lloc, quan escriviu una carta, un document, un pressupost o alguna cosa semblant, heu de tenir en compte que la forma correcta de posar-lo és posar el lloc, una coma, i la data (Reus, 10 de gener de 2014). Penseu que no hi ha preposició a davant del número de dia, ni article que acompanyi l’any (de 2014, no del 2014).

2. Per esmentar l’any en què succeeix un esdeveniment, s’ha de tenir en compte que no va precedit de la preposició a: l’any 2012 va ser molt important; el 2012 va ser molt important.

3. Per contra, les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o sense: quinze vegades al dia o quinze vegades el dia.

Esperem que us sigui ben útil! Que tingueu un bon any!