Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions del terme persuasió és un “fenomen a partir del qual una persona o un grup de persones modifica les seves actituds, les seves opinions o la seva conducta com a resultat de les influències rebudes a través de discursos verbals o a través de qualsevol codi emprat”. Així, doncs, podem dir que és un pas previ, en un àmbit comercial, a la negociació. Aquest és un dels consells que ens va oferir el passat dijous Jordi Villoro, professor de l’ESIC, a la Cambra de Comerç de Reus, en la seva conferència titulada “El procés de negociació comercial”, la qual va aportar a tots els assistents alguna cosa (o més d’una) que a partir d’ara tindrem molt en compte.
Des del món filològic i literari, el terme persuasió sona més a seducció, a cants de sirena que intenten “entretenir” Odisseu i la seva tripulació en el seu camí cap a Ítaca. Doncs bé, no són aquests cants els que necessitem per “il·lustrar” els nostres productes a la nostra clientela? No és només necessari tenir un bon producte, sinó que la manera com el vens, com persuadeixes el teu client, com intentes modificar aquella actitud feréstega característica de qui vol alguna cosa, ajudarà enormement a tenir una bona negociació.
En un cos a cos dialèctic, en què una de les parts és venedora i l’altra futura compradora, com creieu que la primera pot ser més “seductora”? Un to de veu que denoti seguretat; uns gestos que acompanyin aquelles paraules clau; o una mirada que reflecteixi determinació i afirmació en el teu producte, en són uns petits exemples. I, ara, què en dieu? Sou persuasius, o seductors?
#contast, comunicació i llengua per a empreses 