Tag Archives: català

Sexe amb llengua? O llengua amb sexe?

contast_tastets_igualtatRecentment, la filòloga Carme Junyent, ha publicat el llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana, en què recull les intervencions i les anàlisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. Per Junyent, tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe -que és un tret biològic dels éssers vius- i gènere -categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances-, tal com publica Vilaweb. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l’ha pervertida.

I és en aquesta pervesió que ens voldríem aturar. Des de diverses òptiques, pot semblar una perversió, o una necessitat en la lluita per aconseguir la igualtat entre dones i homes. I és que el binomi igualtat-violència potser s’ha malinterpretat, i la llengua ha estat un dels escenaris on s’han trobat. Si bé és cert que la doble utilització de gènere en la llengua escrita no afavoreix ni a l’economicitat ni a la interpretació semàntica (un titular de l’estil “Han actuat vuit actors i actrius”, què vol dir? quants n’hi havia a l’escenari? 8, 16?), fórmules com alumnat, persones o ciutadania poden satisfer ambdues parts.

D’una banda, la igualtat de gènere, entre homes i dones, i dones i homes (veieu això de l’economicitat de què us parlava) és un dels puntals més importants quant a consecució de drets en els darrers anys (malgrat les darreres bastonades que ha sofert) i que s’han de continuar mantenint. Però també creiem que s’ha de mantenir una certa coherència amb l’estructura lingüística de la llengua romànica que escrivim i parlem. Allò de no ser més papistes que el papa, en diríem. Si, amigues i amics, una lingüista (fèmina) de la talla de la Carme Junyent arriben a aquesta conclusió, també deu ser per alguna cosa.

Però ja se sap, és ben diferent parlar des del sentiment que des de la raó. I, els aspectes lingüístics, tampoc no se’n deslliuren.