Tag Archives: consell

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

reflex_tastets_contast1

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

Anuncis

Majúscules que signifiquen

No és la primera ocasió que ens sentireu dir (o llegireu) que el món de la llengua és absolutament fantàstic: sempre hi ha una “peça” de què podrem parlar o discutir. En aquest cas, ens volem endinsar en el món de les majúscules i les minúscules. Unes quantes consideracions ens seran demostratives.

En primer lloc, estem molt acostumats a utilitzar majúscules per a qualsevol cosa. Com ja vam veure al nostre article Vull destacar?!, és molt important marcar allò que realment creguem important. Amb la utilització de les majúscules, passa alguna cosa semblant. En aquest cas, també està molt acotat què es pot posar en majúscula i què està predestinat a anar en minúscula. Per exemple, una bona norma general seria que tot allò que és genèric va en minúscula, i tot allò particular o amb nom propi, ho fa en majúscula: administració local versus l’Administració de la Generalitat; vaig beure un priorat versus la Denominació d’Origen Priorat; les festes de Sant Joan i el Primer de Maigla guerra dels Cent Anys o la Guerra Civil espanyola, entre molts altres.

tastets-majuscula-llengua

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que la llengua catalana, a diferència de la llengua castellana i de l’anglès, per exemple, utilitza menys majúscules. Quan escrivim un text de la nostra empresa, hem de pensar en quina llengua ho fem, ja que les normes estàndards que les acompanyen poden ser diferents. Si escriviu en català i teniu algun dubte, penseu que és segur que l’encertareu si el poseu en minúscula.

En tercer lloc, un dels motius pels quals la llengua és fascinant és, com dèiem, perquè pot donar lloc a diverses interpretacions. En els darrers dies, en què Catalunya viu entre dues preguntes, la majúscula pot ser realment una peça importantíssima. Us deixem un article de Silvia Senz.

Podeu trobar més informació a:

Majúscules i minúscules, Generalitat de Catalunya

Servei Lingüístic de la UOC

RAE

Recordeu, si teniu algun dubte, consulteu-nos! Volem ser la teva empresa de referència!

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

r

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

  • Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
  • Cursiva:
  1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
  2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).
  • Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

Fracasseu! Aprendreu dels vostres errors

Heu fracassat alguna vegada? Heu muntat una empresa i no us ha sortit bé? Us sentiu decepcionats amb vosaltres mateixos? L’únic camí és aixecar-vos, afrontar els vostres problemes i continuar lluitant. Amb l’experiència que teniu dels vostres “fracassos” fareu que aquells errors no es tornin a repetir; malgrat que en cometreu de nou, i us continuareu aixecant… “Qui té valors, té problemes”, deia el filòsof austrohongarès Karl Popper.

contast-tastets-problemes1

Aquesta és la filosofia que el passat dimecres 6 de novembre ens van traspassar tres persones ben diferents entre si, però amb un fons comú: tirar endavant els seus propòsits, afrontant els seus reptes de cara. Són el doctor enginyer industrial Alexandre Blasi, president de la Mútua Intercomarcal i exvicepresident de Samsung; Eric Didier, director general de Valira, i Òscar Carrió, director de Kirubs Applications. Un acte organitzat per la UOC a Tecnoredessa de Reus.

El 50% dels emprenedors que fracassen en el primer intent ja no ho tornen a intentar. La qual cosa és prou greu, perquè gairebé dues terceres parts de les noves empreses desapareixen en cinc anys, tal com apunta l’economista i periodista Jordi Goula, en un article a La Vanguardia. Aquest fet, tenint en compte que en la cultura anglosaxona és absolutament a la inversa, ens hauria de fer reflexionar una mica. El fet d’estar actius, de provar coses noves, de no esperar que vinguin, sinó anar-hi, és un tret que hauríem de començar a cultivar fermament, i més en el context en què ens trobem.

En aquest context, amb un canvi de paradigma empresarial tan brusc com el que fou la Revolució Industrial en les societats agràries, les sinergies que es creen entre diverses persones, amb perfils professionals ben diversos, fan que es cuinin projectes multidisciplinars que poden arribar ben lluny. Reunions a les cafeteries o biblioteques perquè no hi ha seus físiques, reunions virtuals amb els teus “companys” de feina,… Canvis en la manera de treballar, sense por davant dels nostres reptes. Aquesta és l’actitud.

 

 

frase = (subjecte) + predicat

Avui direu que aquest títol és ben tendenciós, o fins i tot que ja ho sabeu… Doncs, us repto a què en tot un dia intenteu veure si realment seguiu aquesta premissa en totes les vostres produccions escrites (i també orals, per què no). A l’hora de donar un missatge és importantíssim tenir present qui o quina cosa fa l’acció (subjecte), quina acció fa (verb), i quins complements del verb es poden dur a terme.

tastets-contast-lletres

No és gens difícil trobar exemples que això no es compleixi en la nostra vida diària i, també, en els cartells, continguts de web, de missatges a xarxes socials, entre molts altres. Quan vulguem escriure alguna cosa, el primer és saber què volem dir, qui fa l’acció, quina és l’acció i quins són els seus complements. Després, hem d’estructurar aquesta frase i aquí està el quid de la qüestió: moltes vegades volem fer escrits massa complicats; és molt millor un subjecte, un verb i un complement, perquè d’aquesta manera el missatge arribarà més ràpidament al teu interlocutor. I si aquesta persona és un client o clienta o un futur client, és una bona manera d’arribar-hi millor, no?

Així, recordeu, és preferible fer produccions senzilles però efectives, que no pas llargues i complicades que no arribin a la vostra clientela. Va en benefici vostre, com sempre!

Va de vessants

El vessant o la vessant? Quina de les dues formes creieu que és la correcta quan volem referir-nos a algun aspecte o a un problema? Us posem un exemple. Diríeu “pel que fa a la vessant comercial, o potser “pel que fa al vessant comercial?”. Utilitzar la llengua adequadament us ajudarà a embellir el vostre producte i serà apreciat pels vostres clients. Cada setmana, des d’aquest bloc, us proposem nous jocs lingüístics. Esperem que siguin del vostre interès!

El dia que la botiga tancava per mandra

contast-tancat-per-mandra

Passejant per Reus en ple mes d’agost vam trobar aquest cartell. Hi deia “tancat per mandra”, en comptes de “tancat per vacances”. És un exemple de com la creativitat es pot aplicar a coses tan senzilles com la cartelleria del teu establiment. D’haver fet com els altres i “tancar per vacances”, mai hauria cridat l’atenció als vianants, en canvi, amb aquest text, va sortir de la tònica i va aconseguir, fins i tot, aparèixer a un diari local. Missatges com aquest generen un somriure, o certa simpatia, encara que s’hauria de valorar si, en aquest cas concret, aquest text és el més adient. En tot cas, representa una manera diferent de fer arribar un missatge i que cridi l’atenció. No es tracta de fer-ho sistemàticament, però sí que es poden trobar ocasions per sorprendre, com va fer aquest establiment. De tu depèn que et puguis diferenciar de la competència. Per què no ho proves?  

La persuasió, els “cants de sirena” abans de la negociació

contast-tastets-persuasió1
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions del terme persuasió és un “fenomen a partir del qual una persona o un grup de persones modifica les seves actituds, les seves opinions o la seva conducta com a resultat de les influències rebudes a través de discursos verbals o a través de qualsevol codi emprat”. Així, doncs, podem dir que és un pas previ, en un àmbit comercial, a la negociació. Aquest és un dels consells que ens va oferir el passat dijous Jordi Villoro, professor de l’ESIC, a la Cambra de Comerç de Reus, en la seva conferència titulada “El procés de negociació comercial”, la qual va aportar a tots els assistents alguna cosa (o més d’una) que a partir d’ara tindrem molt en compte.
Des del món filològic i literari, el terme persuasió sona més a seducció, a cants de sirena que intenten “entretenir” Odisseu i la seva tripulació en el seu camí cap a Ítaca. Doncs bé, no són aquests cants els que necessitem per “il·lustrar” els nostres productes a la nostra clientela? No és només necessari tenir un bon producte, sinó que la manera com el vens, com persuadeixes el teu client, com intentes modificar aquella actitud feréstega característica de qui vol alguna cosa, ajudarà enormement a tenir una bona negociació.
En un cos a cos dialèctic, en què una de les parts és venedora i l’altra futura compradora, com creieu que la primera pot ser més “seductora”? Un to de veu que denoti seguretat; uns gestos que acompanyin aquelles paraules clau; o una mirada que reflecteixi determinació i afirmació en el teu producte, en són uns petits exemples. I, ara, què en dieu? Sou persuasius, o seductors?

Un consell: dóna consells

La publicitat és important, però, quan es tracta de ser a la xarxa, la persona usuària valora que li aportis alguna cosa. Un telèfon i un bon posicionament a Google són factors clau perquè puguin trobar-te ràpidament. Però també s’hauria d’acompanyar amb continguts que aportin recomanacions o orientacions, per tal que els usuaris et trobin. Seràs la porta d’entrada perquè apareixaràs al cercador com la botiga que ofereix “consells de nutrició”, “com estalviar gasolina” o “quines tendències hi haurà la temporada que ve”, i no perquè et diguis “Empresa A, B, o C”.

Pots oferir consells, recomanacions o idees de moltes maneres: el bloc és una bona opció, sempre que tinguis en compte que s’ha de tenir constància i publicar textos amb regularitat. No hi ha res pitjor que donar la sensació de deixadesa. Si optes per això, vincula’l des de les xarxes cap al teu web, o cap a la pàgina específica on aquest s’allotgi. Si creus que el bloc no és el camí idoni, també podries redactar petits consells des del mur del Facebook o piulant-los al Twitter.

contast-tastets-consell1

 

Quan parlem de consells, és important que, si pots, els acompanyis amb dades interessants, o referències a estudis. Pensa que genera molta més confiança un consell avalat per una comunitat científica o acadèmica, ja que, si no, l’usuari pot arribar a pensar que t’ho estàs inventant. Tampoc no estaria gens malament que els facilitessis alguns enllaços o vídeos durant el text que li puguin ampliar la informació. Tingues cura de la llengua i escull un tractament: els parlaràs de vostè, o de tu? Etiqueta els teus textos sempre al bloc, perquè t’ajudarà amb el teu posicionament.

Pensa que vendre és tant important com generar confiança, i aconsellar t’aportarà un valor afegit com a empresa. El consell de tastets comunicatius és que un dels teus pilars de comunicació sigui oferir continguts rellevants per als teus clients i futurs clients, per generar confiança i, això, a la pràctica, pugui aportar-te més rèdit econòmic a la teva empresa.