Tag Archives: #contast

Majúscules que signifiquen

No és la primera ocasió que ens sentireu dir (o llegireu) que el món de la llengua és absolutament fantàstic: sempre hi ha una “peça” de què podrem parlar o discutir. En aquest cas, ens volem endinsar en el món de les majúscules i les minúscules. Unes quantes consideracions ens seran demostratives.

En primer lloc, estem molt acostumats a utilitzar majúscules per a qualsevol cosa. Com ja vam veure al nostre article Vull destacar?!, és molt important marcar allò que realment creguem important. Amb la utilització de les majúscules, passa alguna cosa semblant. En aquest cas, també està molt acotat què es pot posar en majúscula i què està predestinat a anar en minúscula. Per exemple, una bona norma general seria que tot allò que és genèric va en minúscula, i tot allò particular o amb nom propi, ho fa en majúscula: administració local versus l’Administració de la Generalitat; vaig beure un priorat versus la Denominació d’Origen Priorat; les festes de Sant Joan i el Primer de Maigla guerra dels Cent Anys o la Guerra Civil espanyola, entre molts altres.

tastets-majuscula-llengua

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que la llengua catalana, a diferència de la llengua castellana i de l’anglès, per exemple, utilitza menys majúscules. Quan escrivim un text de la nostra empresa, hem de pensar en quina llengua ho fem, ja que les normes estàndards que les acompanyen poden ser diferents. Si escriviu en català i teniu algun dubte, penseu que és segur que l’encertareu si el poseu en minúscula.

En tercer lloc, un dels motius pels quals la llengua és fascinant és, com dèiem, perquè pot donar lloc a diverses interpretacions. En els darrers dies, en què Catalunya viu entre dues preguntes, la majúscula pot ser realment una peça importantíssima. Us deixem un article de Silvia Senz.

Podeu trobar més informació a:

Majúscules i minúscules, Generalitat de Catalunya

Servei Lingüístic de la UOC

RAE

Recordeu, si teniu algun dubte, consulteu-nos! Volem ser la teva empresa de referència!

Anuncis

Més enllà d’un “Clic”

xarxa-contactes-contast-tatetscomunicatius

En un món cada cop més interconnectat, és important que les empreses, siguem més petites o més grans, establim una xarxa de contactes amb altres empreses o professionals liberals que ens permeti detectar noves oportunitats per al nostre negoci. Assistir a esdeveniments que ens puguin posar en contacte amb sectors diferenciats del nostre és una pràctica molt aconsellable. Posem que sou uns professionals que voleu obrir un nou establiment: pot ser un bon lloc per conèixer persones capacitades per ajudar-vos en tot el que comporta: assessorament, muntatge, disposició de l’espai, personal específic… I si el vostre negoci ja està en marxa, podeu trobar  nous clients o també altres empreses que us complementin una part del vostre negoci del qual no en sou experts, i així ampliar la vostra cartera de serveis.

Conèixer altres persones d’altres camps, a més, us pot ajudar a que gent externa al vostre sector us doni el paper sobre la vostra idea o la vostra empresa, detectant les vostres fortaleses i les vostres debilitats. Un exemple és el Fòrum CEICS, celebrat fa unes setmanes a Tarragona: els assistents explicaven el seu projecte durant uns minuts, i la resta de persones de la taula detectaven noves oportunitats i què podrien fer per a millorar o per complementar el seu projecte.

Detecteu quines són les trobades que us poden ser més beneficioses -no tots els actes tenen perquè ser un focus d’oportunitats- i  recordeu, que si representeu una empresa, ho sou també fora d’aquests esdeveniments fets a mida. Mai se sap si en una trobada o en un altre acte que no tingui res a veure, sigui un dinar, un sopar, o simplement, en una conversaamb  un conegut, podeu detectar oportunitats de negoci. Porteu a sobre targetes o algún element que us identifiqui.

És hora de fer nous contactes, i les relacions interpersonals són clau perquè el vostre negoci creixi. Dediqueu-hi esforços, sense oblidar la comunicació a les xarxes i amb els mitjans tradicionals. No importa quin és l’ordre dels factors,  l’important és la suma del màxim de factors possibles perquè pugueu tenir èxit. És l’hora de teixir les vostres xarxes! 

Foto text: www.actibva.com

Sexe amb llengua? O llengua amb sexe?

contast_tastets_igualtatRecentment, la filòloga Carme Junyent, ha publicat el llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana, en què recull les intervencions i les anàlisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. Per Junyent, tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe -que és un tret biològic dels éssers vius- i gènere -categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances-, tal com publica Vilaweb. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l’ha pervertida.

I és en aquesta pervesió que ens voldríem aturar. Des de diverses òptiques, pot semblar una perversió, o una necessitat en la lluita per aconseguir la igualtat entre dones i homes. I és que el binomi igualtat-violència potser s’ha malinterpretat, i la llengua ha estat un dels escenaris on s’han trobat. Si bé és cert que la doble utilització de gènere en la llengua escrita no afavoreix ni a l’economicitat ni a la interpretació semàntica (un titular de l’estil “Han actuat vuit actors i actrius”, què vol dir? quants n’hi havia a l’escenari? 8, 16?), fórmules com alumnat, persones o ciutadania poden satisfer ambdues parts.

D’una banda, la igualtat de gènere, entre homes i dones, i dones i homes (veieu això de l’economicitat de què us parlava) és un dels puntals més importants quant a consecució de drets en els darrers anys (malgrat les darreres bastonades que ha sofert) i que s’han de continuar mantenint. Però també creiem que s’ha de mantenir una certa coherència amb l’estructura lingüística de la llengua romànica que escrivim i parlem. Allò de no ser més papistes que el papa, en diríem. Si, amigues i amics, una lingüista (fèmina) de la talla de la Carme Junyent arriben a aquesta conclusió, també deu ser per alguna cosa.

Però ja se sap, és ben diferent parlar des del sentiment que des de la raó. I, els aspectes lingüístics, tampoc no se’n deslliuren.

Passa a la InnovACCIÓ!

Sou creatius i innovadors. Esteu entusiasmats i, vertaderament, creieu que la vostra idea pot tenir èxit. A més, marqueu la diferència perquè aporteu un valor afegit i el vostre equip el formen persones competents. Perfecte! Esteu segurs, però, que ja esteu en disposició de comunicar-la? Us proposem alguns passos previs que hauríeu de tenir en compte abans de fer-ho.

1. Socialitzeu-la amb sectors que no tenen res a veure amb el vostre. Oi que no és el mateix que els de casa us diguin que sabeu cantar que una persona de fora, amb coneixements musicals? Doncs feu que la idea de la vostra empresa sigui objecte de debat i d’inspiració entre persones alienes al vostre sector que no tenen necessàriament per què tenir coneixement sobre aquesta. La distància us enriquirà i us podrà aportar nous elements i valors afegits. Mai no és massa tard per rectificar.

2. Envàs, on vas? Què passaria si fessin una cantada d’havaneres en un local d’oci nocturn per a joves? Despertarien la seva curiositat instantàniament, no ho negarem, però no serien el públic a qui van dirigides. Valoreu si el vostre públic potencial és en aquest o en un altre territori. Determinar a qui us voleu dirigir us durà una mica més de feina, però us serà més fàcil a l’hora de cercar les seves complicitats i comunicar la vostra idea.

idea-passos-previs-abans-comunicar-tastets

3. No t’adormis!  Penseu en els efectes col·laterals que tindrà la difusió de la idea. Mireu què fan els vostres competidors, el sector al qual pertanyeu. Llegiu publicacions especialitzades, exploreu la xarxa: tenen web? Com es comuniquen habitualment? Amb quina freqüència? Anoteu tot allò que us doni inputs per establir la vostra comunicació.

4. Un dia de 30 hores? Penseu en quants esforços dedicareu per fer arribar la vostra idea al públic quan us disposeu a passar a l’acció. Ho fareu sols, acompanyats? Quant de temps necessiteu per comunicar-la? De quins recursos disposeu? Potser és adequat que professionals especialitzats en comunicació us puguin donar un cop de mà.

5. Actitud. Heu de mostrar-vos convençuts que la vostra idea arribarà a bon port. Sigueu conscients de la importància d’apostar per una bona comunicació, ja que serà fonamental perquè el vostre negoci tingui èxit. Pots haver elaborat el millor vi del món, però has d’aconseguir que la gent se n’adoni per què l’és!

Si heu dut a terme aquests cinc passos, ja estareu en disposició de comunicar el vostre projecte. En cas contrari, és aconsellable que els reviseu. És igual l’ordre amb què ho feu. Us seran útils abans d’explicar al món per què val la pena la vostra idea. Passeu a la InnovACCIÓ!

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

r

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

  • Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
  • Cursiva:
  1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
  2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).
  • Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

Ell mai no el desactualitzaria

Us recordeu de l’“Ell mai no ho faria”? Era una campanya impulsada els anys noranta per la Generalitat contra l’abandonament d’animals. Aquest eslògan podria ser perfectament aplicable en els temps actuals per sensibilitzar contra la deixadesa dels perfils corporatius.

Sense ànim d’impulsar cap campanya, us aconsellem que no aparqueu les vostres xarxes socials i en tingueu cura, perquè són canals de comunicació imprescindibles perquè us coneguin. Penseu que, moltes vegades, el primer contacte dels possibles clients amb la vostra empresa és a través del cercador i, probablement, aquest els enllaçarà al vostre perfil de Facebook o Twitter. Si l’usuari que s’interessa per vosaltres veu que fa mesos que no l’actualitzeu, o no hi troba, per exemple, unes dades de contacte essencials, com creieu que pot reaccionar? Heus aquí algunes possibles reaccions:

-“Han cessat l’activitat, perquè fa mesos que no hi ha res escrit.”

-“No tenen cura de les xarxes socials, no hi dediquen temps.”

-“Ah, d’acord, però com hi contacto?”

Qualsevol d’aquestes respostes, òbviament, resta oportunitats de negoci, i potser no és gaire adient seguir per aquesta drecera. Molt sovint tenim la idea que com en més xarxes estiguem, més oportunitats tindran de conèixer-nos, i creiem que tenir un perfil obert ja garanteix que siguem més visibles. Cal canviar aquest plantejament i pensar que tenint-ne i treballant-ne bé una, mantenint-la al dia i amb continguts interessants -per exemple, consells, promocions-, pot ser una bona oportunitat. Aposteu per la que vulgueu, i feu que sigui una porta d’entrada atractiva per als vostres clients. Segur que us ho acabaran agraint.

Ell sí que ho faria. I vosaltres?

Imatge

Tol·le, tol·le?

Resolem l’enigma que us plantejàvem… El sintagma adverbial Tol·le tol·le vol dir sense més dil·lació ni restricció. Tots els qui heu participat l’heu encertada! Felicitats!

Fracasseu! Aprendreu dels vostres errors

Heu fracassat alguna vegada? Heu muntat una empresa i no us ha sortit bé? Us sentiu decepcionats amb vosaltres mateixos? L’únic camí és aixecar-vos, afrontar els vostres problemes i continuar lluitant. Amb l’experiència que teniu dels vostres “fracassos” fareu que aquells errors no es tornin a repetir; malgrat que en cometreu de nou, i us continuareu aixecant… “Qui té valors, té problemes”, deia el filòsof austrohongarès Karl Popper.

contast-tastets-problemes1

Aquesta és la filosofia que el passat dimecres 6 de novembre ens van traspassar tres persones ben diferents entre si, però amb un fons comú: tirar endavant els seus propòsits, afrontant els seus reptes de cara. Són el doctor enginyer industrial Alexandre Blasi, president de la Mútua Intercomarcal i exvicepresident de Samsung; Eric Didier, director general de Valira, i Òscar Carrió, director de Kirubs Applications. Un acte organitzat per la UOC a Tecnoredessa de Reus.

El 50% dels emprenedors que fracassen en el primer intent ja no ho tornen a intentar. La qual cosa és prou greu, perquè gairebé dues terceres parts de les noves empreses desapareixen en cinc anys, tal com apunta l’economista i periodista Jordi Goula, en un article a La Vanguardia. Aquest fet, tenint en compte que en la cultura anglosaxona és absolutament a la inversa, ens hauria de fer reflexionar una mica. El fet d’estar actius, de provar coses noves, de no esperar que vinguin, sinó anar-hi, és un tret que hauríem de començar a cultivar fermament, i més en el context en què ens trobem.

En aquest context, amb un canvi de paradigma empresarial tan brusc com el que fou la Revolució Industrial en les societats agràries, les sinergies que es creen entre diverses persones, amb perfils professionals ben diversos, fan que es cuinin projectes multidisciplinars que poden arribar ben lluny. Reunions a les cafeteries o biblioteques perquè no hi ha seus físiques, reunions virtuals amb els teus “companys” de feina,… Canvis en la manera de treballar, sense por davant dels nostres reptes. Aquesta és l’actitud.

 

 

Posa-ho en valor!

Quan treballem el posicionament de la nostra empresa, cal pensar quins valors volem que estiguin associats perquè el client els pugui arribar a percebre com a tals. La cervesa Moritz n’és un exemple, com explicava el seu responsable, Albert Castellón, a la conferència de Tecnoredessa de Reus del passat dimecres: “Volíem ser una empresa molt propera a la població, cercar un públic jove i lligar-nos a la marca Barcelona, que és molt ben valorada per la gent”. Quan vam posar en marxa tastets comunicatius, vam tenir clar que, més enllà de la nostra idea de treballar la llengua i la comunicació com un tot, volíem transmetre, essencialment, el valor de la proximitat, apostant per la petita i mitjana empresa i per les persones emprenedores.

contast-tastets-valors1Tant important és saber què volem transmetre com saber-ho fer. Darrere de les idees, cal  focalitzar bé l’estratègia comunicativa, perquè, si no, els valors es quedaran només en bones intencions. Una bona comunicació és fonamental si volem donar a conèixer la nostra raó de ser. El llenguatge, sens dubte, és una arma molt poderosa, i treballar-lo adequadament té un efecte multiplicador. Quan pensem en dur a terme petites accions comunicatives, no hem de pensar en grans inversions publicitàries als mitjans de comunicació. L’ús adequat de les xarxes socials és una bona opció, com ho pot ser el fet de crear sinergies amb altres empreses, fomentar xerrades, exposicions, o crear esdeveniments a petita escala. La creativitat no té límits.

Els usuaris cada vegada aprecien més que les marques aportin valors a les seves vides, i nosaltres, les empreses, hem de vetllar perquè la percepció del públic pugui adequar-se a allò que pretenem. Facin una prova: quants seguidors tenen al seu perfil de Facebook? Quan ho hagin fet, dediquin uns minuts a veure quants d’aquests interaccionen o parlen de vostès, i comparin-ho amb allò que vostès pretenen posar en valor. Si es correspon, podran dir que van en la bona línia, perquè han sabut transmetre adequadament allò que pretenien.

Foto bloc: ciclog.blogspot.com

Una llengua per a cada negoci?

Quina és la llengua dels negocis? N’hi ha una d’única? En quin idioma parlem al nostre negoci? Depenent del tipus de negoci, parlem en una o altra llengua?

contast-tastets-idioma

Vivint a Catalunya, i tenint un negoci, a vegades es fa díficil saber en quina llengua guanyarem més diners. Després de l’estudi que tastets comunicatius vam dur a terme, podem afirmar que hi ha molts negocis que parlen més d’una llengua, depenent de quin sigui és el seu mercat. I quan diem parlen, ens referim a llengua tant parlada com escrita.

És necessari tenir un web en cinc idiomes? O només tenir-lo en un? En primer lloc, hauràs de tenir en compte quina tipologia de negoci tens i si realment és necessari tenir o no un web o xarxes socials. A quin públic vols arribar? En quina llengua parla el teu públic? Aquestes són les preguntes que ens hem de fer. Si com a persona empresària vols traspassar fronteres i vendre a França, per exemple, és lògic que et plantegis tenir el web en francès? O ho faràs en anglès? En segon lloc, avui dia s’ha de tenir en compte la racionalització pel que fa a preus. Segurament direu que no poseu el web en català i ho feu en castellà perquè aquest darrer tothom l’entén i posar un segon idioma és més car. I en termes lògics tindreu raó. Ara bé, el fet que la clientela senti que “parleu” en la seva llengua és tant o més important com aquesta diferència de preu.

Si utilitzéssim només termes d’economicitat, parlaríem tots únicament i exclusiva l’anglès. I això ens faria perdre part del nostre adn com a persones, al nostre entendre. I malgrat que la situació de Catalunya (i si em permeteu de tots els territoris on es parlen dues o més llengües) és complexa, el client ha de tenir la sensació que se sent entès i ben atès. I la llengua en què li parleu, li escriviu i li veneu forma part d’aquesta bona atenció. Ara bé, els clients també han de ser exigents, no?