Tag Archives: empresa

Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

un mateix idioma, molts llenguatges

Anuncis

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

reflex_tastets_contast1

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

Una data, un any, una preposició….

any_data_contast_tastets

Ara que ja hem tornat a la rutina, ens haurem adonat que hem canviat d’any. Ja som al 2014, i això comporta allò que diríem “canviar el xip” pel que fa a la data. Però, esteu segurs de com escriure els anys correctament?

Des de tastets comunicatius us donem unes petites pautes perquè utilitzeu correctament aquests aspectes:

1. En primer lloc, quan escriviu una carta, un document, un pressupost o alguna cosa semblant, heu de tenir en compte que la forma correcta de posar-lo és posar el lloc, una coma, i la data (Reus, 10 de gener de 2014). Penseu que no hi ha preposició a davant del número de dia, ni article que acompanyi l’any (de 2014, no del 2014).

2. Per esmentar l’any en què succeeix un esdeveniment, s’ha de tenir en compte que no va precedit de la preposició a: l’any 2012 va ser molt important; el 2012 va ser molt important.

3. Per contra, les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o sense: quinze vegades al dia o quinze vegades el dia.

Esperem que us sigui ben útil! Que tingueu un bon any!

Majúscules que signifiquen

No és la primera ocasió que ens sentireu dir (o llegireu) que el món de la llengua és absolutament fantàstic: sempre hi ha una “peça” de què podrem parlar o discutir. En aquest cas, ens volem endinsar en el món de les majúscules i les minúscules. Unes quantes consideracions ens seran demostratives.

En primer lloc, estem molt acostumats a utilitzar majúscules per a qualsevol cosa. Com ja vam veure al nostre article Vull destacar?!, és molt important marcar allò que realment creguem important. Amb la utilització de les majúscules, passa alguna cosa semblant. En aquest cas, també està molt acotat què es pot posar en majúscula i què està predestinat a anar en minúscula. Per exemple, una bona norma general seria que tot allò que és genèric va en minúscula, i tot allò particular o amb nom propi, ho fa en majúscula: administració local versus l’Administració de la Generalitat; vaig beure un priorat versus la Denominació d’Origen Priorat; les festes de Sant Joan i el Primer de Maigla guerra dels Cent Anys o la Guerra Civil espanyola, entre molts altres.

tastets-majuscula-llengua

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que la llengua catalana, a diferència de la llengua castellana i de l’anglès, per exemple, utilitza menys majúscules. Quan escrivim un text de la nostra empresa, hem de pensar en quina llengua ho fem, ja que les normes estàndards que les acompanyen poden ser diferents. Si escriviu en català i teniu algun dubte, penseu que és segur que l’encertareu si el poseu en minúscula.

En tercer lloc, un dels motius pels quals la llengua és fascinant és, com dèiem, perquè pot donar lloc a diverses interpretacions. En els darrers dies, en què Catalunya viu entre dues preguntes, la majúscula pot ser realment una peça importantíssima. Us deixem un article de Silvia Senz.

Podeu trobar més informació a:

Majúscules i minúscules, Generalitat de Catalunya

Servei Lingüístic de la UOC

RAE

Recordeu, si teniu algun dubte, consulteu-nos! Volem ser la teva empresa de referència!

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

r

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

  • Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
  • Cursiva:
  1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
  2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).
  • Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

Posa-ho en valor!

Quan treballem el posicionament de la nostra empresa, cal pensar quins valors volem que estiguin associats perquè el client els pugui arribar a percebre com a tals. La cervesa Moritz n’és un exemple, com explicava el seu responsable, Albert Castellón, a la conferència de Tecnoredessa de Reus del passat dimecres: “Volíem ser una empresa molt propera a la població, cercar un públic jove i lligar-nos a la marca Barcelona, que és molt ben valorada per la gent”. Quan vam posar en marxa tastets comunicatius, vam tenir clar que, més enllà de la nostra idea de treballar la llengua i la comunicació com un tot, volíem transmetre, essencialment, el valor de la proximitat, apostant per la petita i mitjana empresa i per les persones emprenedores.

contast-tastets-valors1Tant important és saber què volem transmetre com saber-ho fer. Darrere de les idees, cal  focalitzar bé l’estratègia comunicativa, perquè, si no, els valors es quedaran només en bones intencions. Una bona comunicació és fonamental si volem donar a conèixer la nostra raó de ser. El llenguatge, sens dubte, és una arma molt poderosa, i treballar-lo adequadament té un efecte multiplicador. Quan pensem en dur a terme petites accions comunicatives, no hem de pensar en grans inversions publicitàries als mitjans de comunicació. L’ús adequat de les xarxes socials és una bona opció, com ho pot ser el fet de crear sinergies amb altres empreses, fomentar xerrades, exposicions, o crear esdeveniments a petita escala. La creativitat no té límits.

Els usuaris cada vegada aprecien més que les marques aportin valors a les seves vides, i nosaltres, les empreses, hem de vetllar perquè la percepció del públic pugui adequar-se a allò que pretenem. Facin una prova: quants seguidors tenen al seu perfil de Facebook? Quan ho hagin fet, dediquin uns minuts a veure quants d’aquests interaccionen o parlen de vostès, i comparin-ho amb allò que vostès pretenen posar en valor. Si es correspon, podran dir que van en la bona línia, perquè han sabut transmetre adequadament allò que pretenien.

Foto bloc: ciclog.blogspot.com

Una llengua per a cada negoci?

Quina és la llengua dels negocis? N’hi ha una d’única? En quin idioma parlem al nostre negoci? Depenent del tipus de negoci, parlem en una o altra llengua?

contast-tastets-idioma

Vivint a Catalunya, i tenint un negoci, a vegades es fa díficil saber en quina llengua guanyarem més diners. Després de l’estudi que tastets comunicatius vam dur a terme, podem afirmar que hi ha molts negocis que parlen més d’una llengua, depenent de quin sigui és el seu mercat. I quan diem parlen, ens referim a llengua tant parlada com escrita.

És necessari tenir un web en cinc idiomes? O només tenir-lo en un? En primer lloc, hauràs de tenir en compte quina tipologia de negoci tens i si realment és necessari tenir o no un web o xarxes socials. A quin públic vols arribar? En quina llengua parla el teu públic? Aquestes són les preguntes que ens hem de fer. Si com a persona empresària vols traspassar fronteres i vendre a França, per exemple, és lògic que et plantegis tenir el web en francès? O ho faràs en anglès? En segon lloc, avui dia s’ha de tenir en compte la racionalització pel que fa a preus. Segurament direu que no poseu el web en català i ho feu en castellà perquè aquest darrer tothom l’entén i posar un segon idioma és més car. I en termes lògics tindreu raó. Ara bé, el fet que la clientela senti que “parleu” en la seva llengua és tant o més important com aquesta diferència de preu.

Si utilitzéssim només termes d’economicitat, parlaríem tots únicament i exclusiva l’anglès. I això ens faria perdre part del nostre adn com a persones, al nostre entendre. I malgrat que la situació de Catalunya (i si em permeteu de tots els territoris on es parlen dues o més llengües) és complexa, el client ha de tenir la sensació que se sent entès i ben atès. I la llengua en què li parleu, li escriviu i li veneu forma part d’aquesta bona atenció. Ara bé, els clients també han de ser exigents, no?

El dia que la botiga tancava per mandra

contast-tancat-per-mandra

Passejant per Reus en ple mes d’agost vam trobar aquest cartell. Hi deia “tancat per mandra”, en comptes de “tancat per vacances”. És un exemple de com la creativitat es pot aplicar a coses tan senzilles com la cartelleria del teu establiment. D’haver fet com els altres i “tancar per vacances”, mai hauria cridat l’atenció als vianants, en canvi, amb aquest text, va sortir de la tònica i va aconseguir, fins i tot, aparèixer a un diari local. Missatges com aquest generen un somriure, o certa simpatia, encara que s’hauria de valorar si, en aquest cas concret, aquest text és el més adient. En tot cas, representa una manera diferent de fer arribar un missatge i que cridi l’atenció. No es tracta de fer-ho sistemàticament, però sí que es poden trobar ocasions per sorprendre, com va fer aquest establiment. De tu depèn que et puguis diferenciar de la competència. Per què no ho proves?