Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.
Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.
D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.
Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.