Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

Una llengua per a cada negoci?

Quina és la llengua dels negocis? N’hi ha una d’única? En quin idioma parlem al nostre negoci? Depenent del tipus de negoci, parlem en una o altra llengua?

Vivint a Catalunya, i tenint un negoci, a vegades es fa díficil saber en quina llengua guanyarem més diners. Després de l’estudi que tastets comunicatius vam dur a terme, podem afirmar que hi ha molts negocis que parlen més d’una llengua, depenent de quin sigui és el seu mercat. I quan diem parlen, ens referim a llengua tant parlada com escrita.

És necessari tenir un web en cinc idiomes? O només tenir-lo en un? En primer lloc, hauràs de tenir en compte quina tipologia de negoci tens i si realment és necessari tenir o no un web o xarxes socials. A quin públic vols arribar? En quina llengua parla el teu públic? Aquestes són les preguntes que ens hem de fer. Si com a persona empresària vols traspassar fronteres i vendre a França, per exemple, és lògic que et plantegis tenir el web en francès? O ho faràs en anglès? En segon lloc, avui dia s’ha de tenir en compte la racionalització pel que fa a preus. Segurament direu que no poseu el web en català i ho feu en castellà perquè aquest darrer tothom l’entén i posar un segon idioma és més car. I en termes lògics tindreu raó. Ara bé, el fet que la clientela senti que “parleu” en la seva llengua és tant o més important com aquesta diferència de preu.

Si utilitzéssim només termes d’economicitat, parlaríem tots únicament i exclusiva l’anglès. I això ens faria perdre part del nostre adn com a persones, al nostre entendre. I malgrat que la situació de Catalunya (i si em permeteu de tots els territoris on es parlen dues o més llengües) és complexa, el client ha de tenir la sensació que se sent entès i ben atès. I la llengua en què li parleu, li escriviu i li veneu forma part d’aquesta bona atenció. Ara bé, els clients també han de ser exigents, no?

Tens “followers”?

En català, com en d’altres idiomes, hi ha paraules que provenen d’altres llengües, com és el cas de followers. Però, sabeu quina és la paraula catalana per designar aquest mot (hi pot haver més d’una opció)?

Les tres opcions són correctes! Depenent de quina xarxa estiguem utilitzant, podrem anomenar amics o fans per al Facebook, o seguidors per al Twitter. Recordeu que també podem tenir amigues, fans i seguidores…