Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

Sí, senyora!

Hi ha certes coses que s’han de tenir molt en compte quan estàs davant d’un client, i més si estàs amb una clienta o una proveïdora. Quan reps algun pressupost, te n’adones que encara hi ha moltes qüestions relacionades amb la llengua que hem de tenir en compte. Una d’elles és el tractament a una noia jove, sobretot, de senyoreta. Aquest és un dels punts que s’han de tenir en consideració.

Per si alguna persona no s’havia assabentat, el tractament de senyoreta és un cas de discriminació lingüística que, per desgràcia, continua ben arrelat en la nostra societat. A algú de vosaltres se li acut d’utilitzar el terme senyoret? Oi que no? Doncs per què s’utilitza el terme senyoreta? Estem preguntant, sense segurament pretendre-ho, quin és l’estat civil o edat de la dona en qüestió? Bé, des d’aquestes línies us recomanem que no utilitzeu aquesta terminologia, ja que en les relacions professionals preguntar per l’estat civil d’algú no s’hi escau gens ni mica.

Malgrat que sembli que utilitzar aquest terme pot voler dir que la noia en qüestió és més jove i que no la feu pas gran, aquesta paraula denota un ús sexista, que no s’ha d’utilitzar. I, bé, doncs, quin s’ha d’utilitzar? El terme adequat és senyora, ni que la noia sigui jove. I, si no volem utilitzar senyora perquè ens pot allunyar de la clienta, doncs podem utilitzar el nom de pila, o noia, o xica.

A partir d’ara, quan us diguin senyoreta, responeu-li senyoret! o Ah, no, jo sóc una senyora!

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

Una data, un any, una preposició….

Ara que ja hem tornat a la rutina, ens haurem adonat que hem canviat d’any. Ja som al 2014, i això comporta allò que diríem “canviar el xip” pel que fa a la data. Però, esteu segurs de com escriure els anys correctament?

Des de tastets comunicatius us donem unes petites pautes perquè utilitzeu correctament aquests aspectes:

1. En primer lloc, quan escriviu una carta, un document, un pressupost o alguna cosa semblant, heu de tenir en compte que la forma correcta de posar-lo és posar el lloc, una coma, i la data (Reus, 10 de gener de 2014). Penseu que no hi ha preposició a davant del número de dia, ni article que acompanyi l’any (de 2014, no del 2014).

2. Per esmentar l’any en què succeeix un esdeveniment, s’ha de tenir en compte que no va precedit de la preposició a: l’any 2012 va ser molt important; el 2012 va ser molt important.

3. Per contra, les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o sense: quinze vegades al dia o quinze vegades el dia.

Esperem que us sigui ben útil! Que tingueu un bon any!

Majúscules que signifiquen

No és la primera ocasió que ens sentireu dir (o llegireu) que el món de la llengua és absolutament fantàstic: sempre hi ha una “peça” de què podrem parlar o discutir. En aquest cas, ens volem endinsar en el món de les majúscules i les minúscules. Unes quantes consideracions ens seran demostratives.

En primer lloc, estem molt acostumats a utilitzar majúscules per a qualsevol cosa. Com ja vam veure al nostre article Vull destacar?!, és molt important marcar allò que realment creguem important. Amb la utilització de les majúscules, passa alguna cosa semblant. En aquest cas, també està molt acotat què es pot posar en majúscula i què està predestinat a anar en minúscula. Per exemple, una bona norma general seria que tot allò que és genèric va en minúscula, i tot allò particular o amb nom propi, ho fa en majúscula: administració local versus l’Administració de la Generalitat; vaig beure un priorat versus la Denominació d’Origen Priorat; les festes de Sant Joan i el Primer de Maig; la guerra dels Cent Anys o la Guerra Civil espanyola, entre molts altres.

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que la llengua catalana, a diferència de la llengua castellana i de l’anglès, per exemple, utilitza menys majúscules. Quan escrivim un text de la nostra empresa, hem de pensar en quina llengua ho fem, ja que les normes estàndards que les acompanyen poden ser diferents. Si escriviu en català i teniu algun dubte, penseu que és segur que l’encertareu si el poseu en minúscula.

En tercer lloc, un dels motius pels quals la llengua és fascinant és, com dèiem, perquè pot donar lloc a diverses interpretacions. En els darrers dies, en què Catalunya viu entre dues preguntes, la majúscula pot ser realment una peça importantíssima. Us deixem un article de Silvia Senz.

Podeu trobar més informació a:

–Majúscules i minúscules, Generalitat de Catalunya

–Servei Lingüístic de la UOC

–RAE

Recordeu, si teniu algun dubte, consulteu-nos! Volem ser la teva empresa de referència!

Sexe amb llengua? O llengua amb sexe?

Recentment, la filòloga Carme Junyent, ha publicat el llibre Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana, en què recull les intervencions i les anàlisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. Per Junyent, tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe -que és un tret biològic dels éssers vius- i gènere -categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances-, tal com publica Vilaweb. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l’ha pervertida.

I és en aquesta pervesió que ens voldríem aturar. Des de diverses òptiques, pot semblar una perversió, o una necessitat en la lluita per aconseguir la igualtat entre dones i homes. I és que el binomi igualtat-violència potser s’ha malinterpretat, i la llengua ha estat un dels escenaris on s’han trobat. Si bé és cert que la doble utilització de gènere en la llengua escrita no afavoreix ni a l’economicitat ni a la interpretació semàntica (un titular de l’estil “Han actuat vuit actors i actrius”, què vol dir? quants n’hi havia a l’escenari? 8, 16?), fórmules com alumnat, persones o ciutadania poden satisfer ambdues parts.

D’una banda, la igualtat de gènere, entre homes i dones, i dones i homes (veieu això de l’economicitat de què us parlava) és un dels puntals més importants quant a consecució de drets en els darrers anys (malgrat les darreres bastonades que ha sofert) i que s’han de continuar mantenint. Però també creiem que s’ha de mantenir una certa coherència amb l’estructura lingüística de la llengua romànica que escrivim i parlem. Allò de no ser més papistes que el papa, en diríem. Si, amigues i amics, una lingüista (fèmina) de la talla de la Carme Junyent arriben a aquesta conclusió, també deu ser per alguna cosa.

Però ja se sap, és ben diferent parlar des del sentiment que des de la raó. I, els aspectes lingüístics, tampoc no se’n deslliuren.

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

• Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
• Cursiva:

1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).

• Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

Tol·le, tol·le?

Resolem l’enigma que us plantejàvem… El sintagma adverbial Tol·le tol·le vol dir sense més dil·lació ni restricció. Tots els qui heu participat l’heu encertada! Felicitats!

Una llengua per a cada negoci?

Quina és la llengua dels negocis? N’hi ha una d’única? En quin idioma parlem al nostre negoci? Depenent del tipus de negoci, parlem en una o altra llengua?

Vivint a Catalunya, i tenint un negoci, a vegades es fa díficil saber en quina llengua guanyarem més diners. Després de l’estudi que tastets comunicatius vam dur a terme, podem afirmar que hi ha molts negocis que parlen més d’una llengua, depenent de quin sigui és el seu mercat. I quan diem parlen, ens referim a llengua tant parlada com escrita.

És necessari tenir un web en cinc idiomes? O només tenir-lo en un? En primer lloc, hauràs de tenir en compte quina tipologia de negoci tens i si realment és necessari tenir o no un web o xarxes socials. A quin públic vols arribar? En quina llengua parla el teu públic? Aquestes són les preguntes que ens hem de fer. Si com a persona empresària vols traspassar fronteres i vendre a França, per exemple, és lògic que et plantegis tenir el web en francès? O ho faràs en anglès? En segon lloc, avui dia s’ha de tenir en compte la racionalització pel que fa a preus. Segurament direu que no poseu el web en català i ho feu en castellà perquè aquest darrer tothom l’entén i posar un segon idioma és més car. I en termes lògics tindreu raó. Ara bé, el fet que la clientela senti que “parleu” en la seva llengua és tant o més important com aquesta diferència de preu.

Si utilitzéssim només termes d’economicitat, parlaríem tots únicament i exclusiva l’anglès. I això ens faria perdre part del nostre adn com a persones, al nostre entendre. I malgrat que la situació de Catalunya (i si em permeteu de tots els territoris on es parlen dues o més llengües) és complexa, el client ha de tenir la sensació que se sent entès i ben atès. I la llengua en què li parleu, li escriviu i li veneu forma part d’aquesta bona atenció. Ara bé, els clients també han de ser exigents, no?