Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

Sí, senyora!

Hi ha certes coses que s’han de tenir molt en compte quan estàs davant d’un client, i més si estàs amb una clienta o una proveïdora. Quan reps algun pressupost, te n’adones que encara hi ha moltes qüestions relacionades amb la llengua que hem de tenir en compte. Una d’elles és el tractament a una noia jove, sobretot, de senyoreta. Aquest és un dels punts que s’han de tenir en consideració.

Per si alguna persona no s’havia assabentat, el tractament de senyoreta és un cas de discriminació lingüística que, per desgràcia, continua ben arrelat en la nostra societat. A algú de vosaltres se li acut d’utilitzar el terme senyoret? Oi que no? Doncs per què s’utilitza el terme senyoreta? Estem preguntant, sense segurament pretendre-ho, quin és l’estat civil o edat de la dona en qüestió? Bé, des d’aquestes línies us recomanem que no utilitzeu aquesta terminologia, ja que en les relacions professionals preguntar per l’estat civil d’algú no s’hi escau gens ni mica.

Malgrat que sembli que utilitzar aquest terme pot voler dir que la noia en qüestió és més jove i que no la feu pas gran, aquesta paraula denota un ús sexista, que no s’ha d’utilitzar. I, bé, doncs, quin s’ha d’utilitzar? El terme adequat és senyora, ni que la noia sigui jove. I, si no volem utilitzar senyora perquè ens pot allunyar de la clienta, doncs podem utilitzar el nom de pila, o noia, o xica.

A partir d’ara, quan us diguin senyoreta, responeu-li senyoret! o Ah, no, jo sóc una senyora!

Posa-ho en valor!

Quan treballem el posicionament de la nostra empresa, cal pensar quins valors volem que estiguin associats perquè el client els pugui arribar a percebre com a tals. La cervesa Moritz n’és un exemple, com explicava el seu responsable, Albert Castellón, a la conferència de Tecnoredessa de Reus del passat dimecres: “Volíem ser una empresa molt propera a la població, cercar un públic jove i lligar-nos a la marca Barcelona, que és molt ben valorada per la gent”. Quan vam posar en marxa tastets comunicatius, vam tenir clar que, més enllà de la nostra idea de treballar la llengua i la comunicació com un tot, volíem transmetre, essencialment, el valor de la proximitat, apostant per la petita i mitjana empresa i per les persones emprenedores.

Tant important és saber què volem transmetre com saber-ho fer. Darrere de les idees, cal  focalitzar bé l’estratègia comunicativa, perquè, si no, els valors es quedaran només en bones intencions. Una bona comunicació és fonamental si volem donar a conèixer la nostra raó de ser. El llenguatge, sens dubte, és una arma molt poderosa, i treballar-lo adequadament té un efecte multiplicador. Quan pensem en dur a terme petites accions comunicatives, no hem de pensar en grans inversions publicitàries als mitjans de comunicació. L’ús adequat de les xarxes socials és una bona opció, com ho pot ser el fet de crear sinergies amb altres empreses, fomentar xerrades, exposicions, o crear esdeveniments a petita escala. La creativitat no té límits.

Els usuaris cada vegada aprecien més que les marques aportin valors a les seves vides, i nosaltres, les empreses, hem de vetllar perquè la percepció del públic pugui adequar-se a allò que pretenem. Facin una prova: quants seguidors tenen al seu perfil de Facebook? Quan ho hagin fet, dediquin uns minuts a veure quants d’aquests interaccionen o parlen de vostès, i comparin-ho amb allò que vostès pretenen posar en valor. Si es correspon, podran dir que van en la bona línia, perquè han sabut transmetre adequadament allò que pretenien.

Foto bloc: ciclog.blogspot.com