Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.
En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.
Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?
Què, us emociona la llengua? 🙂
#contast, comunicació i llengua per a empreses 