Tag Archives: mot

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

reflex_tastets_contast1

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

Anuncis

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

r

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

  • Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
  • Cursiva:
  1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
  2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).
  • Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

Tens “followers”?

En català, com en d’altres idiomes, hi ha paraules que provenen d’altres llengües, com és el cas de followers. Però, sabeu quina és la paraula catalana per designar aquest mot (hi pot haver més d’una opció)?

Les tres opcions són correctes! Depenent de quina xarxa estiguem utilitzant, podrem anomenar amics o fans per al Facebook, o seguidors per al Twitter. Recordeu que també podem tenir amigues, fans i seguidores…