Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

Sí, senyora!

Hi ha certes coses que s’han de tenir molt en compte quan estàs davant d’un client, i més si estàs amb una clienta o una proveïdora. Quan reps algun pressupost, te n’adones que encara hi ha moltes qüestions relacionades amb la llengua que hem de tenir en compte. Una d’elles és el tractament a una noia jove, sobretot, de senyoreta. Aquest és un dels punts que s’han de tenir en consideració.

Per si alguna persona no s’havia assabentat, el tractament de senyoreta és un cas de discriminació lingüística que, per desgràcia, continua ben arrelat en la nostra societat. A algú de vosaltres se li acut d’utilitzar el terme senyoret? Oi que no? Doncs per què s’utilitza el terme senyoreta? Estem preguntant, sense segurament pretendre-ho, quin és l’estat civil o edat de la dona en qüestió? Bé, des d’aquestes línies us recomanem que no utilitzeu aquesta terminologia, ja que en les relacions professionals preguntar per l’estat civil d’algú no s’hi escau gens ni mica.

Malgrat que sembli que utilitzar aquest terme pot voler dir que la noia en qüestió és més jove i que no la feu pas gran, aquesta paraula denota un ús sexista, que no s’ha d’utilitzar. I, bé, doncs, quin s’ha d’utilitzar? El terme adequat és senyora, ni que la noia sigui jove. I, si no volem utilitzar senyora perquè ens pot allunyar de la clienta, doncs podem utilitzar el nom de pila, o noia, o xica.

A partir d’ara, quan us diguin senyoreta, responeu-li senyoret! o Ah, no, jo sóc una senyora!

Una bona reflexió reflecteix uns bons reflexos!

Un dels nostres valors afegits que ens proposem amb tastets comunicatius és treballar la llengua des d’un punt de vista correcte. Penseu que una imatge, ara entesa com una imatge gràfica amb lletres, val més que mil paraules. Si en un web, o en qualsevol altre escrit que utilitzeu a la vostra vida professional, hi ha faltes d’ortografia, d’estil o tipogràfiques, allò que vulgueu dir, que segur que serà molt interessant i amb gran valor, quedarà desdibuixat per aquesta “marca gràfica”.

Un dels verbs més freqüents que presenta dubtes és reflectir, i no pas reflexar, que, a més del sentit que té en el camp de la física com a “produir, una superfície, la reflexió”, significa “reproduir la imatge d’una cosa com fa un mirall”. I ara direu, però un dels emblemes del rock català, Boig per tu, de Sau, diu: “Sé molt bé que des d’aquest bar, jo no puc arribar a on ets tu. Però dins la meva copa veig, reflexada la teva llum,… Me la beuré… Servil i acabat, boig per tu”. Efectivament, en Carles Sabater anava errat. Hauria de dir “reflectida la teva llum”. Realment, tota una bogeria.

D’altra banda, un mot com reflex, no fa el plural reflexes, sinó que el fa amb -o, reflexos. El mateix passa amb altres substantius que acaben en -x o -xt com text, context, mixt, pretext, annex, complex, fix, flux, ortodox, perplex o prefix, els quals fan el plural en -os. A més, context, mixt i pretext també el poden fer amb una sola -s.

Fins aquí hem reflexionat per veure que el verb reflectir reflecteix molts miralls, en els quals es veuen molts reflexos.

VUll DeSTaCaR!!!!???

Quan escrivim una notícia, un bloc, un díptic o qualsevol cosa escrita, tenim tendència a pensar que, per a nosaltres, tot és important, i per això volem destacar-ho tot. En aquest article parlem de com s’han de destacar aquelles qüestions que, realment, són importants en un text, ja que no podem utilitzar tots els recursos gràfics i tipogràfics de què disposen els nostres ordinadors.

Primer, hem de decidir quina petita quantitat és destacable. No pot ser possible que tot ho trobem important. Penseu que el lector busca harmonia; quan veu un text ni tot ha de ser rodó, ni ha de tenir molts canvis. Hem de trobar un entremig.

Així, quan ja tenim clar què és el que volem destacar, hem de pensar que existeix una metodologia determinada, depenent de què es vulgui afirmar. Els recursos que més s’utilitzen són els següents: la negreta, la cursiva i el subratllat. Doncs bé, cadascuna d’elles s’ha d’utilitzar en un context determinat. Vegem-ho:

• Negreta: la funció més comuna és permetre la localització immediata d’una paraula dins un text.
• Cursiva:

1. S’utilitza com a instrument d’èmfasi: lletres, mots i frases objecte de consideració metalingüística (el mot metalingüístic significa…); quan es fa una explicació d’una paraula o fragment (el fauvisme, un moviment artístic,…); per remarcar-ho visualment quan apareixen per primer cop; i símbols de magnituds i termes algèbrics als textos científics.
2. Reproducció exacta: títols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pel·lícules, publicacions; i també en paraules d’origen estranger (fondue, carpe diem, planning…).

• Subratllat: si es vol utilitzar per destacar, és millor fer-ho en cursiva.

Per últim, una última recomanació, contra més senzill i harmònic és un text, sense grans negretes ni subratllats ni cursives, el missatge arribarà més clar al lector. No perquè utilitzem més recursos visuals el nostre missatge arribarà més o millor.

#comunica’t, els ingredients d’una bona comunicació empresarial

Un dels motius que ens susciten a emprendre aquesta empresa, la de tastets comunicatius, és la de poder oferir uns cursos bàsics de comunicació i llengua a les petites i mitjanes empreses. Ja sabeu que “una bona comunicació és clau per a qualsevol negoci que vulgui tenir èxit”; per tant, us volem ajudar a què tingueu aquelles nocions bàsiques per tal que el vostre missatge arribi un pam més enllà d’on volíeu que arribés. Sempre una miqueta més.

Aquest divendres, doncs, oferirem el curs #comunica’t, els ingredients d’una bona comunicació empresarial al viver d’empreses Redessa de Reus i el proper dia 24 a Casa Caritat de Valls. En aquest curs treballarem amb la comunicació off-line i on-line, tant el paper com aquella que és digital. Més endavant, oferirem els cursos #planifica’t, crea el teu pla de comunicació, i #comhodius? Utilitza el llenguatge adequat!, en què tractarem, en primer lloc, de com fer un pla per a la teva empresa, i, en segon lloc, veurem aspectes més lingüístics, per als amants de la correcció i la concreció.

Podeu contactar amb nosaltres a tastetscomunicatius@gmail.com.

La persuasió, els “cants de sirena” abans de la negociació

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, una de les accepcions del terme persuasió és un “fenomen a partir del qual una persona o un grup de persones modifica les seves actituds, les seves opinions o la seva conducta com a resultat de les influències rebudes a través de discursos verbals o a través de qualsevol codi emprat”. Així, doncs, podem dir que és un pas previ, en un àmbit comercial, a la negociació. Aquest és un dels consells que ens va oferir el passat dijous Jordi Villoro, professor de l’ESIC, a la Cambra de Comerç de Reus, en la seva conferència titulada “El procés de negociació comercial”, la qual va aportar a tots els assistents alguna cosa (o més d’una) que a partir d’ara tindrem molt en compte.

Des del món filològic i literari, el terme persuasió sona més a seducció, a cants de sirena que intenten “entretenir” Odisseu i la seva tripulació en el seu camí cap a Ítaca. Doncs bé, no són aquests cants els que necessitem per “il·lustrar” els nostres productes a la nostra clientela? No és només necessari tenir un bon producte, sinó que la manera com el vens, com persuadeixes el teu client, com intentes modificar aquella actitud feréstega característica de qui vol alguna cosa, ajudarà enormement a tenir una bona negociació.

En un cos a cos dialèctic, en què una de les parts és venedora i l’altra futura compradora, com creieu que la primera pot ser més “seductora”? Un to de veu que denoti seguretat; uns gestos que acompanyin aquelles paraules clau; o una mirada que reflecteixi determinació i afirmació en el teu producte, en són uns petits exemples. I, ara, què en dieu? Sou persuasius, o seductors?