Una llengua, molts llenguatges…

Segur que les frases del tipus “No parlem el mateix idioma” o “Sembla que no parlem la mateixa llengua” són ben vives dins dels vostres diccionaris personalitzats. En aquest article ens agradaria aprofundir una mica en aquest aspecte més psicològic de la frase.

Perquè, què vol dir no parlar un mateix idioma? Quan és del tot assegurable que el vostre client, o aquell parlant, parla el mateix idioma o llengua que nosaltres. Doncs ens pot passar que parlem diversos llenguatges a la vegada, i no ens referim als llenguatges administratius o jurídics, sinó a aquells que fan que no ens vulguem entendre.

És tant o més important que vosaltres i la vostra clientela parleu el mateix idioma com que parleu el mateix llenguatge; sobretot, aquell llenguatge que us permeti connectar amb el vostre client per tal que el missatge d’ambdós arribi a cada interlocutor. Un llenguatge, segons l’Institut d’Estudis Catalans, és la “facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit”. Així, aquest codi compartit és el que s’ha de posar en valor en qualsevol comunicació, també en l’empresarial.

Perquè no hi ha llengües que impedeixin entendre’s, sinó llenguatges que posin barreres.

Com enviar un correu @dequadament

Si heu de fer un enviament de correus electrònics a diversos clients a la vegada, amb un missatge idèntic, seria convenient tenir en compte diversos factors:

1. Els correus electrònics no han d’arribar necessàriament al destinatari. Hi ha mails que ens poden ser retornats per diversos motius: la bústia és plena, aquella adreça ja no està operativa, o bé que l’empresa receptora ha cessat l’activitat. Per tant, és important tenir un control exhaustiu quan ens trobem amb una devolució, i anotar la incidència. Assegureu-vos, de la mateixa manera, i en la mesura del possible, que l’adreça a la que envieu el correu és la més adequada (potser n’hi ha algun de més específic, més enllà de l’info@.. o el contacte@..,). Una trucada per verificar prèviament a quina adreça podeu enviar la vostra informació us pot facilitar les coses.

2. Que el correu electrònic que envieu sigui considerat com a correu escombraria pel destinatari, i aquest us ho comunica en el seu moment. Com en el cas anterior, caldria anotar que a aquesta persona no se l’ha de tornar a contactar per aquesta via, per evitar mals majors. No hi ha res pitjor que causar l’efecte contrari i que una informació generi un efecte negatiu cap a la vostra marca. En aquest cas, explorar alternatives comunicatives per contactar amb aquests tipus de clients seria el més adient.

3. La còpia oculta.  No podem facilitar les dades de la nostra cartera de clients o potencials clients als qui fem un enviament. Es tracta d’una qüestió regulada per la llei, cadascú té dret a la privacitat dels seves pròpies dades i a que aquestes no siguin difoses per tercers. Per tant, quan fem enviaments massius, recordeu sempre fer-ho en còpia oculta (CCO).

4. Si el vostre correu duu incorporada una informació adjunta, tingueu en compte la possibilitat d’inserir aquestes dades com una imatge integrada en el cos del text: teniu, d’entrada, més opcions que els destinataris la puguin contemplar, encara que sigui llegida en diagonal. Si voleu fer arribar alguna comunicació d’afegit, i només ho feu adjuntant un arxiu en PDF, o .doc, tingueu en compte que pot ser que tingueu menys opcions que el receptor es descarregui aquest arxiu adjunt. Valoreu-ho.

5. El format: un correu electrònic és una via de comunicació que hauria de seguir unes pautes comunicatives bàsiques: paràgrafs clars i concisos, amb un to i un llenguatge escaient, i que constin d’una presentació de qui som, què oferim, i, si s’escau, en quines dates realitzem un acte o esdeveniment concret.  Més val poc i correcte, que molt però incorrecte. Tanmateix, és important que aquest correu estigui firmat per una persona de referència, i hi tingui incorporat un peu amb les dades principals de la vostra empresa (correu, web, telèfon, xarxes).

Foto text: cebuedtech1.wordpress.com

Quin és el darrer model de “taulèfon vestible”?

Malgrat el que puguin pensar algunes persones, la llengua o les llengües en general, com preferiu, són éssers vius. Això vol dir que neixen, creixen i evolucionen (i moren, també). Per tant, és una “cosa” viva. Aquesta evolució ens porta a què, tant en l’oralitat com en l’escriptura, utilitzem paraules diferents segons l’època i, també, segons qui és l’emissor.

En els darrers anys, les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i l’era digital ens estant portant una infinitat de vocables que hem hagut d’adoptar i adaptar a la nostra llengua, provinents, la majoria, de l’anglès. La tasca del Termcat,pel que fa al cas de la llengua catalana, és incommensurable.

Aquesta setmana, amb motiu del Mobile World Congress, s’ha fet difusió de la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils on es poden trobar termes com app, Bluetooth, codi QR, emoji, giny, 4G, SMS o RA, tots ells en català. Però, sabeu què és un taulèfon? No és un idiolecte d’algun parlant despistat, sinó “el telèfon intel·ligent la mida del qual s’acosta a una tauleta, entre unes 5 i 7 polzades”. Un altre exemple, què és una tecnologia vestible o un dispositiu portable? Els termes vestible i portable, calcs de l’anglès, es poden utilitzar com a adjectius que s’integren en la indumentària. Sabeu quin és el darrer model de taulèfon vestible?

Què, us emociona la llengua? 🙂

El plural també ha de ser singular

Quin és el vostre punt fort, allò que us dóna un valor afegit en el vostre negoci? Tenir interioritzat què us diferencia com a empresa és important perquè ho traslladeu degudament a l’hora de comunicar. Som tot en un, utilitzem l’etiqueta integral, multidisciplinar, conceptual, per referir-nos a l’oferta de diversos productes i serveis, però en el nostre relat hi manca, de vegades, el rei dels atributs, l’adjectiu número 1 que ens diferenciï del veí del costat, en un mercat caracteritzat per la igualtat de productes i serveis.

És important, saber, doncs, quin és aquest factor o el component que us fa singulars. El preu, un producte que només teniu vosaltres, el tracte acollidor, un disseny exclusiu? Aquest valor diferencial també pot estar inclòs en la pròpia imatge corporativa. Si creieu que el nom de la vostra empresa o el vostre logotip és suficientment atractiu per desmarcar-vos de la competència, aposteu-hi. És important que, un cop  tingueu clara l’opció, la contrasteu amb el vostre entorn: segons el seu parer,  en què us diferencieu de la resta? A què us associen? 

Sigui quina sigui l’opció que escolliu, serà la correcta i fonamental perquè, malgrat que sigueu i oferiu un gran ventall de serveis, el client us recordi realment per allò que us fa diferent als altres. I és que el plural també ha de saber ser singular…

Foto text: divulgaciondinamicablog.blogspot.com.es

Sí, senyora!

Hi ha certes coses que s’han de tenir molt en compte quan estàs davant d’un client, i més si estàs amb una clienta o una proveïdora. Quan reps algun pressupost, te n’adones que encara hi ha moltes qüestions relacionades amb la llengua que hem de tenir en compte. Una d’elles és el tractament a una noia jove, sobretot, de senyoreta. Aquest és un dels punts que s’han de tenir en consideració.

Per si alguna persona no s’havia assabentat, el tractament de senyoreta és un cas de discriminació lingüística que, per desgràcia, continua ben arrelat en la nostra societat. A algú de vosaltres se li acut d’utilitzar el terme senyoret? Oi que no? Doncs per què s’utilitza el terme senyoreta? Estem preguntant, sense segurament pretendre-ho, quin és l’estat civil o edat de la dona en qüestió? Bé, des d’aquestes línies us recomanem que no utilitzeu aquesta terminologia, ja que en les relacions professionals preguntar per l’estat civil d’algú no s’hi escau gens ni mica.

Malgrat que sembli que utilitzar aquest terme pot voler dir que la noia en qüestió és més jove i que no la feu pas gran, aquesta paraula denota un ús sexista, que no s’ha d’utilitzar. I, bé, doncs, quin s’ha d’utilitzar? El terme adequat és senyora, ni que la noia sigui jove. I, si no volem utilitzar senyora perquè ens pot allunyar de la clienta, doncs podem utilitzar el nom de pila, o noia, o xica.

A partir d’ara, quan us diguin senyoreta, responeu-li senyoret! o Ah, no, jo sóc una senyora!

Que hi ha algú?

Teniu en compte la relació amb els mitjans de comunicació quan voleu dur a terme alguna activitat o convocar els mitjans per a la presentació de la vostra empresa?

Si voleu que vingui la premsa, tingueu en compte que una manera òptima per fer-ho és a través del comunicat. Sigueu sintètics, i assegureu-vos que el redactat respongui a les 6W periodístiques: qui, què, quan, com, on i per què. No feu de la teva informació un llibre, sigueu sintètics, i prioritzeu sempre allò més important. Això no implica que no pugueu adjuntar un document, per exemple, un tríptic explicatiu de l’activitat. Tanmateix, assegureu-vos que, al final del vostre comunicat, hi ha un nom i telèfon de contacte o correu electrònic de la persona responsable, per facilitar més dades o puntualitzar determinats aspectes continguts en aquest comunicat. Incorporar el nom del web i de les xarxes pot ser útil perquè el periodista pugui accedir ràpidament al vostre espai per saber més de vosaltres. En aquest sentit, és important, doncs, que feu constar aquesta activitat a les vostres xarxes socials.

Quan envieu la nota, verifiqueu els correus electrònics dels mitjans de comunicació, perquè és molt habitual que us pugui ser retornat i, si teniu relació amb una persona de referència en aquell mitjà, feu-li-la arribar. Un grau de personalització sempre us pot donar un cop de mà amb l’objectiu d’aconseguir que puguin venir a cobrir allò que organitzeu o preteneu presentar. Intenteu, en la mesura del possible, resumir en el camp “assumpte” del correu electrònic allò que expliqueu en el cos, perquè al periodista li sigui més fàcil de poder recuperar el vostre comunicat, tenint en compte la multitud de correus que entren al dia. Per exemple, una fórmula adient seria  Vermut-col·loqui a Casa Y, 30 desembre, 21 hores.

Finalment, quan vulgueu fer arribar una acció als mitjans de comunicació, tingueu sempre en compte un ganxo o un element que us pugui fer captar l’atenció de la premsa, perquè representa quelcom que us diferencia de la resta. És important destacar un valor afegit o que aporteu quelcom de nou, per atraure l’atenció dels mitjans. Treballeu bé els missatges, jugueu amb el llenguatge, creeu l’eslògan per poder ser molt més efectius. Plantegeu preguntes o reptes. Aquestes són només algunes de les claus que us poden dur a l’èxit quan preteneu que els mitjans de comunicació us en facin ressò.

Foto text: http://www.mujeresdeempresa.com/

Una data, un any, una preposició….

Ara que ja hem tornat a la rutina, ens haurem adonat que hem canviat d’any. Ja som al 2014, i això comporta allò que diríem “canviar el xip” pel que fa a la data. Però, esteu segurs de com escriure els anys correctament?

Des de tastets comunicatius us donem unes petites pautes perquè utilitzeu correctament aquests aspectes:

1. En primer lloc, quan escriviu una carta, un document, un pressupost o alguna cosa semblant, heu de tenir en compte que la forma correcta de posar-lo és posar el lloc, una coma, i la data (Reus, 10 de gener de 2014). Penseu que no hi ha preposició a davant del número de dia, ni article que acompanyi l’any (de 2014, no del 2014).

2. Per esmentar l’any en què succeeix un esdeveniment, s’ha de tenir en compte que no va precedit de la preposició a: l’any 2012 va ser molt important; el 2012 va ser molt important.

3. Per contra, les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o sense: quinze vegades al dia o quinze vegades el dia.

Esperem que us sigui ben útil! Que tingueu un bon any!

“Whatsappejar” també és comunicar

Segurament, i com ve passant en els darrers anys, cada vegada sou més els que desitgeu les festes nadalenques utilitzant el WhatsApp i, deixant de banda els SMS, que ja semblen haver passat a millor vida. I no només per festes. Un estudi del darrer any col·loca Espanya com un dels líders mundials d’aquesta aplicació, amb vint milions d’usuaris. El fet que sigui de pagament -tot i que a un preu força baix-, no n’ha frenat l’ús, al contrari.

L’ús de Whatsapp, però, va més enllà de l’àmbit personal. També és una eina de comunicació  per a petits i mitjans negocis i emprenedors amb l’objectiu de comunicar-se eficaçment amb els seus clients. Quins avantatges té optar per aquest sistema? En primer lloc, establir una comunicació més directa. Si cerquem els mòbils de la nostra clientela, que tenim recollits a la nostra base de dades, els podem fer arribar avisos d’esdeveniments, recordatoris o altres comunicacions puntuals. Diem puntuals, perquè, com passa amb el correu electrònic o els SMS, no és recomanable fer enviaments massius de publicitat, perquè se’ns pot girar en contra i que ens considerin missatges brossa. En aquest sentit, i en segon lloc, una bona solució és crear grups específics perquè siguin els propis clients els qui puguin encetar una conversa entre ells o puguin estar al corrent de les ofertes que poseu a la seva disposició. Per exemple, una peixateria que informi diàriament del preu dels seus productes.

Un altre aspecte beneficiós de l’ús del Whatsapp per a la pime és la proximitat que genera amb els clients. Vindria a ser l’equivalència del telèfon 24 hores, o dels xats que tenen determinades empreses a les seves pàgines web per resoldre qualsevol dubte. Sabent que l’empresa té Whatsapp, el client sap que té una persona de contacte que, amb tota probabilitat, respondrà els dubtes que pugui tenir, amb més rapidesa que, per exemple, un correu electrònic o un missatge intern al Facebook. O el podeu incorporar com a forma de contacte si oferiu un servei, com per exemple, el taxi: al client li serà útil i més econòmic que una trucada.

Recordeu, però, que l’ús de les xarxes socials i d’eines com Whatsapp sempre ha d’anar acompanyat d’un bon contingut. Que sigui una eina de missatgeria instantània ens ha de fer estar més alerta que mai en el fet de focalitzar bé allò que volem dir, perquè, a efectes pràctics, tan ràpid és llegir un missatge que comuniqui com que distorsioni. Fent un símil amb el llenguatge d’aquesta aplicació, recordeu de la importància, com a empreses, d’estar sempre en línia, de llegir els missatges que rebeu per part de la vostra clientela i fer ús de la vostra agenda: conserveu i actualitzeu els vostres contactes de forma periòdica.

Foto text: http://www.tecnochismes.com

 

Majúscules que signifiquen

No és la primera ocasió que ens sentireu dir (o llegireu) que el món de la llengua és absolutament fantàstic: sempre hi ha una “peça” de què podrem parlar o discutir. En aquest cas, ens volem endinsar en el món de les majúscules i les minúscules. Unes quantes consideracions ens seran demostratives.

En primer lloc, estem molt acostumats a utilitzar majúscules per a qualsevol cosa. Com ja vam veure al nostre article Vull destacar?!, és molt important marcar allò que realment creguem important. Amb la utilització de les majúscules, passa alguna cosa semblant. En aquest cas, també està molt acotat què es pot posar en majúscula i què està predestinat a anar en minúscula. Per exemple, una bona norma general seria que tot allò que és genèric va en minúscula, i tot allò particular o amb nom propi, ho fa en majúscula: administració local versus l’Administració de la Generalitat; vaig beure un priorat versus la Denominació d’Origen Priorat; les festes de Sant Joan i el Primer de Maig; la guerra dels Cent Anys o la Guerra Civil espanyola, entre molts altres.

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que la llengua catalana, a diferència de la llengua castellana i de l’anglès, per exemple, utilitza menys majúscules. Quan escrivim un text de la nostra empresa, hem de pensar en quina llengua ho fem, ja que les normes estàndards que les acompanyen poden ser diferents. Si escriviu en català i teniu algun dubte, penseu que és segur que l’encertareu si el poseu en minúscula.

En tercer lloc, un dels motius pels quals la llengua és fascinant és, com dèiem, perquè pot donar lloc a diverses interpretacions. En els darrers dies, en què Catalunya viu entre dues preguntes, la majúscula pot ser realment una peça importantíssima. Us deixem un article de Silvia Senz.

Podeu trobar més informació a:

–Majúscules i minúscules, Generalitat de Catalunya

–Servei Lingüístic de la UOC

–RAE

Recordeu, si teniu algun dubte, consulteu-nos! Volem ser la teva empresa de referència!

Més enllà d’un “Clic”

En un món cada cop més interconnectat, és important que les empreses, siguem més petites o més grans, establim una xarxa de contactes amb altres empreses o professionals liberals que ens permeti detectar noves oportunitats per al nostre negoci. Assistir a esdeveniments que ens puguin posar en contacte amb sectors diferenciats del nostre és una pràctica molt aconsellable. Posem que sou uns professionals que voleu obrir un nou establiment: pot ser un bon lloc per conèixer persones capacitades per ajudar-vos en tot el que comporta: assessorament, muntatge, disposició de l’espai, personal específic… I si el vostre negoci ja està en marxa, podeu trobar  nous clients o també altres empreses que us complementin una part del vostre negoci del qual no en sou experts, i així ampliar la vostra cartera de serveis.

Conèixer altres persones d’altres camps, a més, us pot ajudar a que gent externa al vostre sector us doni el paper sobre la vostra idea o la vostra empresa, detectant les vostres fortaleses i les vostres debilitats. Un exemple és el Fòrum CEICS, celebrat fa unes setmanes a Tarragona: els assistents explicaven el seu projecte durant uns minuts, i la resta de persones de la taula detectaven noves oportunitats i què podrien fer per a millorar o per complementar el seu projecte.

Detecteu quines són les trobades que us poden ser més beneficioses -no tots els actes tenen perquè ser un focus d’oportunitats- i  recordeu, que si representeu una empresa, ho sou també fora d’aquests esdeveniments fets a mida. Mai se sap si en una trobada o en un altre acte que no tingui res a veure, sigui un dinar, un sopar, o simplement, en una conversaamb  un conegut, podeu detectar oportunitats de negoci. Porteu a sobre targetes o algún element que us identifiqui.

És hora de fer nous contactes, i les relacions interpersonals són clau perquè el vostre negoci creixi. Dediqueu-hi esforços, sense oblidar la comunicació a les xarxes i amb els mitjans tradicionals. No importa quin és l’ordre dels factors,  l’important és la suma del màxim de factors possibles perquè pugueu tenir èxit. És l’hora de teixir les vostres xarxes! 

Foto text: www.actibva.com